Diables aclapara, potser per la geometria d’una geologia d’equilibris impossibles, potser pels desafiants extraploms de tonalitats ataronjades o per l’estranya sensació de calma que envaeix quan et trobes penjat al vell mig de la paret. Sigui com sigui petjar el cim del Serrat de les Onze després d’escalar qualsevol de les vies que hi menen…
La Directa Americana cerca el camí per enfilar-se al capdamunt de l’Esperó del Dru (res a veure amb el seu homònim Alpí). Ho fa aprofitant unes plaques en general verticals i de gran qualitat. De caire esportiu, hi trobem un sostre a la tercera tirada que es va equipar amb preses artificials, fruit d’una manera…
L‘Alta Tensión és una interessant proposta per acabar d’arrodonir una jornada d’escalada a la zona del Càmping. Totalment equipada, aprofita amb avarícia les possibilitats del pany de paret per on s’enfila. Una primera tirada per un diedre ens mena sota un gran sostre on tocarà fer un fotogènic flanqueig amb el Monestir de teló de…
La Pérez-Vergés no conta amb el pedigrí de les grans vies del vessant nord, no obstant és un itinerari de gran bellesa, on podrem gaudir de la típica escalada montserratina on el gest marca la diferència; només la superació de la berruga es fa en artificial (7b+ en lliure diuen). Totalment assegurada i encarada al…
Tres tirades del tot recomanables conformen aquesta via d’esperit esportiu. El colofó, la placa de l’Escut on tenim la verticalitat garantida del primer a l’últim metre. Anteriorment però, haurem d’haver gaudit de la sensacional planxa del segon llarg, pura delícia a base de forats i cigrons cantelluts. L’orientació est garanteix ombra a partir de les…
Més interessant del que pugui semblar a priori el Cargolet esdevé un bon complement per arrodonir el dia si escalem a la Granota. Totalment equipada, bona roca i un agradable V grau de cap a peus en són les credencials. Aproximació: Des del Monestir prenem el camí en direcció a Sant Joan. Després de seguir…
Al Frare Gros hi conviuen dues realitats oposades, la vertiginosa contundència del vessant nord i assolellada amabilitat del vessant sud, que alhora domina la banda de migjorn dels Alts Frares. L’Agulla fou un dels objectius inicials dels pioners, i fou Lluís Estasen qui primer petjà el cim obrint-hi la via Normal l’any 1921 i tres…
Entre tot el guirigall de vies de la Granota hi trobem aquesta petita perla. Poc repetida, amaga algun passatge força engrescador, sobretot a la part superior, quan amb dos intel·ligents flanquejos sobre el buit ens plantem al cim de l’agulla. Totalment equipada, només necessitarem cintes per poder gaudir del bon rocam que aprofita àvidament la…
Al vell mig dels Alts Frares, talment com un contrafort del Frare Gros hi trobem el conjunt de les Cristobalites, encarades al sud cercant l’escalf de la solellada vessant de migjorn. La Superior és fàcil de distingir mercès al característic diedre que parteix per la meitat el cara sud de l’agulla. D’una evidència primària, convida…
Potser per la proximitat imponent del Dit, la Fàcil passa ràpidament a un segon pla. No obstant el característic diedre que domina la cara sud de l’Agulla és massa llaminer per ser ignorat, i és l’excusa de la poc repetida Aresta Brucs, una altra delícia dels Frares Encantats. La via fa un us mínim de…
Entranyablement deliciosa, l’Aresta Brucs del Ditet, per on s’enfila l’Auqué-Muñoz, és un gaudi per les esperits sensibles. Estreta i allargassada recorda un tobogan, amb un inici poc vertical que es trempa progressivament fins arribar al cim. Si la via és una petita joia, l’enclavament completa una experiència magnífica, on els tons verds del boscatge contrasten…
La Boteruda és la tercera Agulla d’aquesta mena de carena en miniatura que conforma juntament amb els Merlets i el Gep Llarg. Com totes elles, i no podia ser d’altre manera, posseeix una deliciosa Aresta Brucs, breu, fàcil però no per això menys interessant. En aquest cas endemés hi acompanya una roca de primera i…
Curta escalada de dificultat molt moderada paral·lela a l’Aresta Brucs de l’Agulla, de la que acaba aprofitant els darrers metres. La roca hi és bona i les assegurances abundants. Molt ràpida, a combinar amb itineraris veïns. Aproximació: Després de deixar el cotxe a Can Maçana hem de prendre la pista que ens porta fins al…
Curta i poc transitada l’Aresta Brucs dels Merlets és una escalada força interessant. Contràriament al que ha passat amb les seves veïnes, domesticades a cop d’expansió, aquesta conserva bona part de la seva essència. Una primera tirada amb certa exposició mena al peu de la bola somital, que es supera aprofitant una fissura de roca…
Com la majoria d’Agulles que conformen el Serrat de Ponent la Peluda té una contundent cara oest que contrasta amb l’amabilitat de la seva Aresta Brucs. Gens complicada posseeix l’al·licient d’estar molt poc tocada, conservant la seva naturalesa original. Amb dues cintes en tindrem prou per gaudir de l’Aresta i el magnífic ambient que l’envolta….
D’una bellesa primaria, l’Aresta Brucs del Senatxo esdevé per dret propi una de les petites joies poc transitades que trobem escampades per la geografia Montserratina. Atrevida i audaç només serà apreciada en la seva justa mesura per aquelles ànimes enfiladisses que saben veure la bellesa no en els números sinó en la senzillesa d’allò que…
La Shar-Strep es troba banda nord est de l’agulla. Es tracta d’una via de dos tirades completament equipada amb parabolts. Amb un primer llarg prou interessant esdevé una opció més per conèixer el cim de l’Agulla o per completar la jornada si ens trobem per la zona. Per repetir-la només caldran les cintes exprés. Aproximació:…
Ben poques són les Arestes Brucs que queden sense domesticar. Un estil d’escalada, marca de la casa que, lentament i a cop d’expansió s’ha anat perdent en favor d’una seguretat mal entesa. No obstant, amb una mica de sort encara podem gaudir d’aquesta escalada que ben bé sembla una reminiscència d’altres temps on el múscul…
Del vessant est del Dumbo hi destaca la canaleta per on s’enfila l’Edelweiss. Mirant-ho de lluny es veu una escalada ben llaminera, amb la lògica que li dona la cicatriu vertical que aprofita. Un cop posats en el fregat la cosa canvia; l’escalada esdevé poc evident, sobretot fins que no entrem a la canaleta. Oimés…
A la banda sud-est de l’agulla hi trobem aquest discret itinerari. Completament equipat, només haurem de menester les cintes exprés. Poc interessant, sols per si volem accedir al cim del pinacle o si ens trobem per la zona i necessitem acabar d’omplir el dia amb una escalada ràpida. Aproximació: Des de Can Massana en dirigim…
La Francesc Casanovas és la via d’oferta dels Plecs, grau moderat, roca de primera i sobretot, ben equipada, res a veure amb les seves veïnes. La via és agradable, un segon llarg molt bo de típica finura montserratina, contrasta amb un cinquè del tot forçat, intentant no trepitjar massa l’Aresta del Sol. L’ascensió pot acabar…
A la part baixa de la Canal del Migdia, talment com el sentinella custodi dels Plecs de llibre, la Cajoleta s’alça dissimulada. Amb un vessant sud característic, tombat a la base i més trempat a mida que ens acostem al cimall, l’Aresta Brucs esdevé una ruta 100% lògica, resseguint tota la banda sud per finalment…
Molt semblant a la Sensenom, la Normal de l’Ànec també coneguda com GAM, guanya el cim d’aquesta agulla aprofitant la rampada vessant sud; una grimpada senzilla però plena de lògica oberta a la dècada dels 40. Seria una via ideal per iniciar-se en l’escalada clàssica montserratina si no fos perquè actualment es troba equipada amb…
Hi ha una categoria d’agulles a Montserrat del tot especials: són les agulles disimulades. És un tipus de monòlit que només un montserratí avesat pot distingir i situar. L’Agulla Alta de la Miranda sens dubte pertany a aquest grup. D’una entitat prou eloqüent resta discretament amagada al capdamunt de la Canal de l’Ou, tot just…
L‘Agulla Manolito García es troba a la part alta de la banda de ponent de la Canal Ampla, encabida discretament entre l’Ou de Colom i la Torta; potser per aquest motiu passa desapercebuda a les mirades neòfites. El cert és però, que el vessant est té prou entitat com per esdevenir objectiu de l’escalador àvid…
La Canal Ampla marca el límit entre Agulles i Frares. Un riu de verdor al vell mig d’un bosc de pedra, i al capdamunt, traient el cap altiu el Caputxó d’en Semir. Curiosa Agulla de modestes dimensions si venim del sud, quan guanyem el cim i fitem cap el nord topem amb el més vertiginós…
A l’extrem occidental de les Garrigoses una sèrie d’esperons poc definits tanquen el serrat per la banda oest. L’Aresta Jan aprofita amb intel·ligència un d’aquests perfils per trobar una de les línies més llargues del sector. Per fer-ho enllaça una sèrie de mur verticals de gran qualitat però nul ambient, que de manera inexorable ens…
Just a la banda esquerra de la Cova de les Arnes s’inicia aquest curt itinerari, complement perfecte per un dia d’escalada a la Codolosa. Dues tirades, que es poden fer perfectament en una de sola, van a buscar l’excusa de l’ascensió, un petit diedre a la part alta de l’escut per on evoluciona la via….